Entrevista a Sílvia Serra, presidenta de l’Spam

“Els animals, als quals estem explotant i maltractant des dels principis de la nostra civilització, seran i ja són, en molts casos, els portadors de la pau i de l’equilibri. Cal acostar aquesta vàlua a la societat” SÍLVIA SERRA

Sílvia Serra, presidenta de l’Spam, amb tres dels seus cinc gossos

Sílvia, parla’ns de la teva gos & family, per quants gossos està formada? 

Són 5 gossos, dues femelles i tres mascles.

Explica’ns com van arribar a la teva família, són adoptats?  

Tots 5 són adoptats a la SPAM. Des de fa 20 anys, tots els gossos que entren a casa són adoptats a la SPAM.

El més vellet, en Xot (16 anys), va entrar de cadell d’una camada de 5. En un matí se’n van endur tots els seus germans adoptats però ell no agradava a ningú perquè va néixer sense ull. No vaig poder deixar-lo a la gàbia sol… La Daina i la Nuca (11 anys) les vaig adoptar de grans, les dues tenien problemes de comportament. La Nuca havia provocat atacs d’angoixa al seu anterior propietari i la Daina dins del refugi no era una gossa fàcil amb altres gossos. El Sucre (11 anys) feia 7 anys que estava dins el refugi, l’havien adoptat de cadell i el van tornar quan tenia un any. Ningú es fixava en ell i el vaig adoptar quan va morir el nostre Dark, ja vellet. El vaig escollir perquè era el més antic del Caac, en aquells moments, i molt poruc. I el Nino fa unes setmanes que el tenim, és el més jove però ja té 8 anys. En aquests moments, a casa tenim una espècie de geriàtric de gossos i convivim força bé.

En aquests moments, a casa tenim una espècie de geriàtric de gossos i convivim força bé.

Quins valors creus que aporten els teus gossos a la teva vida? Intenta definir cada gos en tres paraules.

Els valors més importants de qualsevol gos que he tingut al meu costat han estat el respecte, l’agraïment, la noblesa, la fidelitat, la lleialtat i, fins i tot, la pau. Valors molt escassos en molts éssers humans i que trobem en els gossos, si ens esforcem mínimament a comprendre’ls i respectar-los.

XOT:  companyia, calma, llibertat

DAINA: valentia, complicitat, sorpresa

NUCA: alegria, seny, família

SUCRE: resistència, adaptació, supervivència

NINO: incomprès, intolerant, vitalitat

Els valors més importants de qualsevol gos que he tingut al meu costat han estat el respecte, l’agraïment, la noblesa, la fidelitat, la lleialtat i, fins i tot, la pau.

Com penses que la societat ha d’afrontar el tema del maltractament animal i l’abandonament? Quines mesures s’haurien de prendre? I de qui són competència?

Primer, cal acostar la realitat de la problemàtica del maltracte i abandó dels animals de tot tipus a la societat. Ja que els nostres polítics no sembla que mostrin interès en aquest tema, ens toca a les organitzacions sense ànim de lucre fer la feina.

La societat que tolera i fa cas omís del maltractament i abandonament dels animals, demostra que és immadura i que té moltíssimes mancances. Els animals abandonats i maltractats són víctimes de la malaltia social provocada per la ignorància i la manca de valors i de drets humans, com és l’educació correcta amb valors ètics (valors que en els nostres temps no es tenen massa en compte).

La competència per a què aquest tema millori és dels nostres polítics. Només es necessita voluntat, valentia i ganes per part dels polítics.

Com a activista pels drets dels animals i per la teva experiència com a presidenta de l’spAm, diries que estem evolucionant molt lentament en la defensa dels seus drets? Penses que queda encara molt per fer?

Augmenten els ciutadans que s’organitzen a través d’associacions o que s’acosten per ajudar-les; adoptar, acollir, fer voluntariat. L’empenta la porten les associacions, molts cops emmirallades per altres països que són capdavanters en drets humans i animals.

La pena és que la nostra classe política, dominada sempre per interessos econòmics i de partits, no porten el mateix ritme, ans al contrari. Aleshores, tot es fa lent i carregós.  Polítics i organitzacions no anem tots a l’una.

Dels 20 anys que porto en aquest món, puc extreure que estem pitjor que fa 10 anys. Hem anat enrere, en el que afecta l’adaptació de les necessitats reals actuals. Lleis obsoletes, de fa 15 o 20 anys enrere i, encara, sense un reglament per poder fer-les complir.

Avui dia és més barat incomplir la llei de protecció animal que complir-la. Una vergonya.

Avui dia és més barat incomplir la llei de protecció animal que complir-la. Una vergonya. Queda molt per canviar, que no vol dir que sigui complicat. Només que tots els gats, gossos i fures anessin identificats rebaixaríem aquesta problemàtica al 90%. Podríem identificar l’abandonador o maltractador i carregaria amb les conseqüències del que ha fet, generaríem estalvi econòmic que podria dedicar-se a educació i sanitat.

L’spAm no és únicament un refugi d’animals abandonats, a través de la Fundació Daina feu una tasca molt activa duent a terme projectes socials de formació, educació i sensibilització (projectes terapèutics i educatius, campanyes d’adopció…) vers el respecte als animals i la natura. El futur passa per l’educació i conscienciació de tota la societat?

El futur passa més que per l’educació, per la conscienciació. Conscienciar a tothom sobre el que està passant amb els animals és el reflex de què la nostra societat no avança ni evoluciona. Que el maltractament animal ve generat per persones amb manca d’empatia i de respecte. I que el mateix que fan amb animals ho poden fer amb un humà. Si aquesta malaltia social, anomenada maltracte i abandó, no es frena, podem arribar a tenir un conflicte molt important i perillós.

El futur passa per la conscienciació.  Conscienciar a tothom sobre el que està passant amb els animals és el reflex de què la nostra societat no avança ni evoluciona. Que el maltractament animal ve generat per persones amb manca d’empatia i de respecte. I que el mateix que fan amb animals ho poden fer amb un humà.

El problema és que qui dirigeix el país no li dóna prou importància al maltractament. I aquí és on ens hem de dedicar a conscienciar, per ser cada vegada més els que exigim als nostres polítics que siguin valents i actuïn.

La Fundació Daina, amb projectes com l’escola Solidària Daina o Vincles, aporta les eines perquè la ciutadania pugui sumar-se a la força que es necessita, per aturar la dinàmica regressiva del nostre país; i treballar per un futur millor pels animals, siguin humans o d’altres espècies.

L’escola Solidària Daina entra, aquest any, en aquesta línia. Acostar la realitat a la societat i explicar com sumar-se a formar part del grup de persones que, amb petits gestos, lluiten contra la inèrcia dels que ja els està bé seguir com segles passats. Aquest canvi ha de venir de treballar conjuntament grups i associacions.

Els últims anys la Protectora de Mataró ha comptat amb un ampli suport ciutadà per superar una greu conjuntura econòmica i política que va estar a punt de significar la seva desaparició. Quina experiència positiva n’has extret d’aquesta difícil situació?

La gran experiència positiva ha estat adonar-me del poder que tenen els animals per ajudar a millorar la nostra vida, malgrat que no en som conscients. A través d’ells moltes persones es mobilitzen.

Intueixo que els animals, als quals estem explotant i maltractant des dels principis de la nostra civilització, seran i ja són, en molts casos, els portadors de la pau i de l’equilibri. Cal acostar aquesta vàlua a la societat.

Les experiències viscudes per l’Spam, a nivell econòmic i polític, han mostrat que pels animals tenim les urpes preparades i ensenyem les dents. Ara bé, també em vaig adonar que tenia una responsabilitat molt gran de liderar el projecte. Molts cops em sento angoixada i espantada, però aleshores penso en el que he viscut i superat, en els animals que he vist patir a refugis i en les mostres d’agraïment de moltes persones; llavors em tornen les forces.

A nivell personal, sento que m’ha fet molt més forta. Han estat èpoques molt dures i insuportables per la gran pressió emocional en tots els aspectes imaginables. Fins i tot, en un moment d’aquests fatídics anys, quan més ensorrada estava, vaig pensar que no me’n sortiria com a persona ni professional. Per sort, la meva família sempre m’ha donat suport i ha estat al meu costat. Sense ells hauria estat impossible resistir.

També he descobert què és estimació i respecte de veritat, què és realment tenir un amic i què és la família. I qui només utilitza les persones i els animals pel seu benefici i qui realment és una persona amb valors, que són les que sempre has de tenir al costat.

M’ha portat a estimar i valorar molt més la família i a respectar i agrair molt més a  l’entitat, que per mi la formen totes les persones que senten i viuen el projecte, molts d’ells persones anònimes. Són les que aporten la força que impulsa al projecte i ens manté encara vius!

Quins són els pròxims objectius de l’spAm un cop assolit el centre veterinari propi i la reforma i trasllat dels animals a Cal Pilé?

La construcció del NOU CAAC. És el compromís que vam acordar i signar amb l’actual alcalde de Mataró. El primer pas era construir nosaltres els espais veterinaris i ells feien les modificacions a Cal Pilé, per poder traslladar els gats i gossos del vell CAAC.

En dos anys cal deixar lligat projecte i obres pel nou Caac i el nostre seguiment a Mataró, perquè el contracte acaba l’any 2019. Cal seguir treballant per mantenir viu el projecte proteccionista i de millora de la societat.

 

Qüestionari Gos & Family

Un lloc on t’agradi anar a caminar amb els teus gossos.

Amb els 5 m’encanta pels boscos del costat de casa meva, a Cabrera de Mar.

Per on passeges amb ells diàriament (quan disposes de poc temps)?

Pels camins de sota el Castell de Burriac, que el tenim al costat de casa.

 

Proposa’ns una excursió per fer amb els nostres gossos. 

Refuge Tomy, al cim de Sallfort

A l’hivern, proposo la zona de les Alberes. Deixant el cotxe a Coll de Banyuls, fins al pic de Sallfort (978 m), frontera amb França i Catalunya ja al final dels Pirineus, on arriben a la Mediterrània. L’espectacle és impressionant. Des d’allà es pot arribar a fer tots els cims de les Alberes, fins a arribar al punt més alt que és el Puig Neulós (1256 m). No hi trobem aigua, però sí unes vistes precioses de l’Empordà i la Mediterrània. Un cop a dalt, tens França davant teu i tot el golf de Lleó. Dalt del cim de Sallfort hi ha un refugi mig casolà, preparat per allotjar dues persones i gos, molt curiós.

Seguint el curs del riu Freser, de Queralbs al refugi de Coma de Vaca

Per l’estiu recomanaria un lloc amb aigua i més fresqueta, com pot ser la sortida des de Queralbs fins al refugi de Coma de Vaca, començant pel camí on hi ha La Farga i seguint tot el curs del riu Freser. Hi trobem salts d’aigua i prats preciosos i un riu on poder refrescar els nostres gossos.

Viatges amb els gossos? Ens recomanes un allotjament Gos friendly?

A casa no som viatgers, som més de fer sortides curtes i, això sí, la retirada de caps de setmana o durant les vacances a Cadaqués ja és part de la nostra vida. Des de fa 45 anys comparteixo Cabrera de Mar i Cadaqués. Allà, en aquell poble, els gossos són benvinguts i és fàcil trobar allotjaments per a ells, a més de poder-se banyar al mar.

Els gossos aporten a la teva família… (Intenta sintetitzar-ho en 3 paraules)

Alegria, companyia, motivació.

Què penses que ens ensenyen els gossos als humans que compartim la vida amb ells?

Humilitat, fidelitat, adaptació, a aturar-nos per observar i escoltar. I, molt important, a  reflexionar per cercar la calma. Quan ells estan malament, t’estan dient que alguna cosa no estem fent bé.

Per finalitzar, quin és el teu moment favorit Gos & family?

Quan surto a la muntanya amb tots els gossos al meu costat, sense lligar i amb llibertat, gaudint de com ells fan de gos sense repressions, i compartim aquests moments plegats. Intento que siguin a hores on no ens trobem a més gent, per no molestar a ningú, i que ens permeti sentir-nos lliures. Per a mi, la clau de la felicitat és la llibertat.

Entrevista i fotos: Mita Oliver

Fotos refugi i riu Freser: Sílvia Serra

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *